Serenament quan ve l'onada, acaba
i potser en el deixar-se vèncer, comença
Lluís Llach
Ida
A Lluís, por creer en "lo real",donde no todo depende de mí.
A Lluís, por creer en "lo real",donde no todo depende de mí.
Dejó de escribir
y se dedicó a ser poeta a tiempo completo,
cada segundo, un verso
cada beso, una palabra
Lo abandonó todo
y atrás quedaron montañas de letras
como astillas
de bosques violados
con eucalipto de pasta blanca,
como vómito químico,
como semen inerte de hombre onane.
Quedaron atrás.
El suelo de su casa eran ahora
los cirros y los nimbos,
las colas de caballo
y el cielo de macarel.
Y así,
mecida en las masas cambiantes de aire
y el polvo atmosférico,
el sopor le sobrevino
y durmió
tranqui la mente.
El vol d'un home sempre és més elevat quan descobreix els secrets dels tresors silenciosos. La búsqueda d'íntimes unions impossibles, la tèrbola història d'amor entre la imaginació i la realitat, la bruíxola que et condueix en el trànsit cap a Itaca... la passió de viure.
ResponderEliminarM'agrada que t'agrade el meu regal. La teua dedicatòria m'ha colpit. Per a mi és un autèntic plaer haver-te conegut. Gràcies per ensenyar-me tot el que es veu i sobretot, pel que no...
... :)
ResponderEliminar